novembre 5, 2008
Categories: Uncategorized . . Autor/a: ximobloc . Comentaris: Feu un comentari
Aplec Esquerra Camp de Morvedre a Sagunt amb el motiu del 9 d’Octubre
Benvolguts amics i amigues,
m’adrece a tots vosaltres per agrair-vos que ens hàgeu fet costat en el II Aplec al Castell de Sagunt en la diada del 9 d’octubre, en l’homenatge al general Vicent Rojo i el dinar a Faura.
Sense el treball de la militància morvedrina no hauria tingut lloc tal celebració ni tampoc el pronunciament sobre el pacte PP-SP. Tot açò, a més, en un temps rècord per a gent amb poca experiència com per a plantar cara a partits arrelats de fa anys. Han estat dies de molt de tràfec i treball intens i públicament us vull dir que n’estic orgullós, de la ferma voluntat i ganes d’aprendre que hem mostrat fins a reeixir-nos.
Ara bé, sense gent darrere no hi ha festa ni reivindicació; amb vosaltres, la gent d’Esquerra-CdM hem eixit als diaris i al carrer donant la sensació de ser una força cada vegada més arrelada a la comarca, que planteja per tot les seues idees i actes sense complexos. Hem estat l’única força política que ha celebrat la data i, això, ens ha d’omplir d’orgull per coherència.
En nom de les JERPV-CdM i de les seccions locals de Faura i Sagunt, us encoratge a vindre en pròximes cites als actes que fem per la comarca.
Per part nostra, podeu confiar que us recolzarem i ajudarem en tot el que estiga al nostre abast.
PD: us afegim algunes fotos dels diferents actes (ull on les pengeu, que sempre hi ha qui vol fer-nos “famosos”).
Salut i República!
“A cada cual lo suyo” i tant que sí!
Ja és definitiu i oficial. El pacte PP-SP s’ha escenificat en Junta de govern i els regidors ja tenen les corresponents àrees marcades als 78 punts. Des d’Esquerra Republicana ja ens pronunciàrem al respecte en la línia que el pacte és una continuació lògica per la proximitat ideològica de tots dos partits. L’espanyolisme d’uns i l’antivalencianisme militant d’altres han confluït per fer del Port un nucli més allunyat de la cultura pròpia dels valencians. I encara més: un pacta amb qui se sent a gust, de tal manera que SP entra a govern per fer continuisme a les polítiques de dretes dels populars.
Sobre les conseqüències que se’n derivaran a curt termini per a la ciutat, ja anirem valorant-les els republicans conforme s’esdevinguen. Mentrestant, n’hi haurà prou a distingir els beneficis col·laterals entre els diferents partits del consistori. “A cada cual lo suyo”, segons el lema amb que tanquen el seu pamflet propagandístic a què ens té acostumats el partit segregacionista.
Més d’un se les promet feliç amb el pacte, especialment per les expectatives electorals que els ofereix. El PP ja respira tranquil amb uns pressupostos aprovats que els permetran seguir en la línia de les polítiques privatitzadores (d’escoletes, dels pavellons esportius, d’atenció a la gent gran, de la SAG, de promoció d’habitatge…) i continuadores del model turístic Fórmula Camps… de golf i restauració en perjudici d’un turisme cultural. Pel que fa a SP, són els més contents, amb la seua cadireta nova; mentre que el BLOC es frega ja les mans amb el rèdit del fals perill de segregació. A l’altre costat, PSOE i IU esperen retrobar els suposats vots “traslladats” al partit segregacionista en les últimes eleccions.
Ara bé, l’alcalde Alfredo Castelló, negociant amb poques ganes, ha obtingut bons resultats per al partit dretà, mentre que el temor d’una possible moció contra el PP no ha estat aprofitat pels representants del segregacionisme a causa de les ànsies de tocar poder. Conseqüentment, els han colat uns quants gols als d’SP: l’ús d’un lèxic buit de contingut com ara “apostar, impulsar, projecte…” ja fa imaginar el ridícul en valorar els èxits quan s’acabe la legislatura; parlar d’inversions sense cap estudi de viabilitat; acceptar Ensenyament amb la falta d’infraestructures que hi ha al nostre municipi, així com la massificació en barracons i ràtios fins al límit “permés” no és cap èxit, perquè ara ja no val eixir sota la pluja o amb més “pitos” que ningú a exigir promeses; ara formen part de l’equip de govern i els tocarà explicar a ciutadans, AMPAs i sindicats el que els seus socis populars no fan des de Conselleria.
A més a més, els seus votants s’adonaran en breu que “aconseguir” una tinència d’alcaldia sense atribucions polítiques ni funcions executives, queda bonic com a florer, però gens efectiva. Encara una altra, parlar de descentralització no cola. El que es busca amb aquest pacte és deslocalitzar per tal de crear la il·lusió entre els seus votants que el Port comença a segregar-se de facto quan, en realitat, no hi ha cap perill, perquè el segon expedient també el tombarà el govern Camps, és a dir, els mateixos amb qui han pactat. Per cert, si el que pretén el recent regidor de Descentralització és això mateix… què passarà amb els departaments municipals que es troben exclusivament al Port de Sagunt com ara Indústria, Promoció econòmica, Serveis socials (amb la central i tots els serveis especialitzats!), Ensenyament, Dona, Esports, Participació ciutadana, Aigües…? Aconseguirà SP-PP allò que ni es va plantejar el tripartit anterior per a Sagunt? Estaran d’acord els segregacionistes amb tanta consideració i generositat cap als ciutadans del nucli de Sagunt a costa de despeses innecessàries en els temps de crisi que patim?
Difícils explicacions per a qui va donar-los el vot!
Després del parèntesi
Després del parèntesi _ encara que no tant_ agostenc tornem a la normalitat de la feina esquerrana a la nostra comarca. Han estat uns dies per a la festa faurera i saguntina on l’omnipresència del “divertiment” amb bous i sense ànecs ens avorreix i ens desespera. Amollar un bou rere altre en un recinte tancat no té cap complicació intel·lectual encara que sí crematística _ de diners, vaja_ Qualsevol ciutadà amb criteri, fins i tot el tauròfil, imagina altres intencions particulars amagades en aquest excés induït per uns quants i tolerat per qui ha de posar-hi fre a tant de destrellat monotemàtic.
Per què no es posiciona valentament l’equip de govern en favor d’unes festes culturals i lúdiques alhora, plurals i diverses. És que no hi ha qui treballe per unes festes amb actes que arriben a tothom i que també es centren en la difusió de la cultura del poble valencià?! L’absència de teatre, cine a la fresca, concerts de música EN VALENCIÀ!! és absoluta i, per tant, hi cal incidir i denunciar.
En fi, ací hi ha el setembre: mes de primera tirada de col·leccionables, de marca de bones intencions i de projectes a realitzar. Us anime, militància i amics, us encoratge a tot(e)s perquè ens espera una de bona. Als saguntins amb el PP i segregacionistes governant juntets; espereu-vos una ponentada de les que fan por. A Faura hi ha “assumptes” enllestits des d’abans del període estival per tirar endavant.
Davant d’això: la cara al vent i canya verda! Uns venim de carregar les piles per muntanyes de resonàncies llegendàries a La Marina, d’altres comenceu les merescudes vacances en breu o ja ni us en recordeu de quan les gaudíreu. Ara toca plantejar preguntes als plens de l’Ajuntament, llegir per informar-nos, escriure articles i generar notícia; mostrem la nostra presència en actes de carrer, reunim-nos per prendre resolucions, impliquem-nos en les tasques de partit; cal també trobar-nos en sopars amb els nostres amics per ampliar la militància…
Com més millor i amb tots junts, com la mata de jonc de Ramon Muntaner, es sentirà la veu mauleta de Morvedre.
Visca la feina!
Moció de censura a Simat de la Valldigna
Ajuntament de Simat de la Valldigna
Avui estem d’enhorabona a Simat. I no sols perquè des de les 13.00h de dilluns 4 d’agost Esquerra té un 1r tinent d’alcalde, que ja és digne de celebració. Enhorabona, Joan! Treballaràs de valent i amb dignitat en l’àrea d’Urbanisme i Medi Ambient. Bé que ho sabem tots els teus companys!
Però ara em referisc especialment al fet d’haver viscut un “èxit de la democràcia” davant de les maneres intransigents d’alguns ciutadans votants i militants del Partido Popular.
Les mocions de censura _ especialment les que no són fruit d’algun trànsfuga_ són un instrument democràtic per arribar a consolidar un govern quan hi ha “desacords” en la gestió a un consistori determinat. I aquesta d’avui, la promoguda pels regidors d’Esquerra – PSPV-PSOE – BNV contra l’alcalde del municipi, Sebastián Mahiques (PP), n’és exemple clar. Cal aclarir-ho, si més no, per a la gent que sí atén a raons i que accepta les regles del joc que ens brinda la Democràcia. La situació de minoria dels populars o la falta de plantejaments de futur, els projectes paralitzats, els presupostos que no s’aproven i un comportament de sols 4 regidors com si tingueren majoria absoluta… no n’és prou?
Prèviament, aquests grups municipals han arribat a acords, se n’han fet declaracions i assemblees populars, s’han repartit butlletins informatius… aquest matí cada representant dels diferents partits amb representació han dit la seua i han votat en conseqüència. EU, de fet, s’ha abstingut i no ha volgut participar del PACTE DE PROGRÉS que tiren endavant les tres formacions.
Fins ací democràcia; després, gentola al carrer esperant mentre el recent exalcalde no sols no explicava que no havia lloc a eixa airada resposta sinó que, en saludar el populatxo que li retia homenatge des del cadafal, s’erigia en el Torquemada simater: “Jo calle. Que el poble parle i s’expresse!”
Sebastián _ et tracte de tu, tal com feien aquest matí les teues hordes ultrajants_ ¿és que el PP i la plebs que ens heu escridassat, espentat, insultat, amenaçat… no sabeu que el vostre partit ha promogut també mocions sempre que ha pogut (a Dénia aquest mes de juliol, per exemple!)? ¿És que no en presenteu als ajuntaments del País Basc on governa Acció Nacionalista Basca?
On estaven hui a Simat els pepers que us ompliu la boca d’expressions com ara “dentro de las reglas de juego”, “partidos democráticos y constitucionalistas” o “fiesta de la democracia”? A vosaltres, turba de fanàtics esbroncadors, us agrada parlar de llibertat i poder del poble segons us va.
Per concloure: de totes les floretes escoltades aquest matí en destaque la que us defineix, la que repetíeu reiteradament com a arma llancívola i especialment contra els amics de Joan Serra que ens havíem apropat a fer-li costat: “Viva España!” I tant que us defineix: vosaltres sí que sabeu què dir i com atacar. No us equivoqueu! És un compendi d’odi (i autoodi si ets valencià). És el crit del franquisme i de la intransigència, de la barbàrie i dels que neguen la tornada de la documentació incautada, dels apriorismes acientífics, de la justificació a l’expoli fiscal que patim, de l’anul·lació del dret a decidir democràtic dels pobles… “Viva España!” És tot açò i molt més, ben resumit, perquè no sabeu argumentar més de dues paraules.
A un dels trompellots que ho vomitava li he contestat amb un “Espiritrompa!” No m’ha entés, lògic; i menys encara quan li he assenyalat el videoclub.
Salut, República i enhorabona, Esquerra-Simat!
El gir al centre… de Madrid
Sense cap disgust ni mostra agra ho vaig llegir. Tanmateix _ ho he de reconéixer_ sincerament no m’esperava tant; encara tinc un punt d’innocència. I això que havien preconitzat una divisió provincial del seu partit! En fi, us vull contar que a la ponència del Congrés del PSOE presentada pel portaveu a les Corts, Ángel Luna, la recent virreina del protectorado, Leire Pajín, i el candidat a secretari general dels socialistes (!) valencians (!), José Luis Ábalos, figura el canvi de sigles PSPV pel de PSCV. Deien que per a “ajustarse al imaginario de la sociedad valenciana… para adaptarse al Estatuto y simbolizar la apertura a sectores de centro”.
Des de la tranquilitat que no afavoreix la canícula estival faig una crida a tots els valencians que encara cregueren en un vot de “compromís” i, més tard, es decantaren per un “jo no vull que guanyen aquells, per tant votaré PSOE”:
REFLEXIONEM, tots: aquests botiflers socialistes valencians són capaços d’aquesta i moltes més.
Ja va passar amb el símbols identitaris, llegiu:
· renúncia a la bandera de la nació, la quadribarrada,
· renúncia a fer referència al nom científic, filològic, de la llengua
· desídia en l’aplicació de la Llei d’Ús del valencià com a símbol identitari des de les institucions i la seua normalització en tots els àmbits,
· renúncia a usar el nom, fins a l’estatutet anterior oficial també, de País Valencià
· menyspreu per les entitats que treballen des de casa nostra en els àmbits lingüístic, cultural i econòmic amb la resta dels territoris dels Països Catalans,
· vergonya de pacte PPSOE _ única vegada en què votaven conjuntament des de feia 2 legislatures!_ d’un estatutet de segona on ni es menciona el model de finançament per al nostre país…
Els socialistes del País Valencià estan _ que curiós, igual que els populars!_ buscant la seua identitat i proven d’usar Partit dels Socialistes Valencians. Ai, no, que a “Alicante ese gentilicio genera crispación”! Quins valencians són que reneguen de l’adjectiu amb què ens denominem! Doncs, res: la invenció del padre de la democracia actual va molt bé amb eixe nou tarannà socialista: Comunidad.
Torne al que m’interessa: si vosaltres (o algun conegut vostre) que hi confiàreu no podeu empassar-vos ara aquell vot del mal menor, si no suporteu el gir al centre i la cerca del “valencianismo político” (quina barra!), si us esgarrifa saber que la identitat del PSCV està en el Carrer de Ferraz a Madrid… encara hi ha vida al País Valencià i, especialment, teniu la dignitat i l’esperança en Esquerra Republicana.
Salut i bona reflexió estival!
El gir al centre….del mateix
Són fenomenals, ells! Sense cap complex s’han reunit després de no sé quants endarreriments en un Congrés a la ciutat que ofrena constantment noves glòries als centro-reformistes i han decidit a soletes que són “de centre”. I ara va de valent!
Mentrestant, els alumnes de Comunicació Audiovisual. ja estudien a les matèries d’Estètica o d’Anàlisi fílmica el treball de canvi estètic dels populars, aqueix muntatge (també en directe!) recolzat per diferents televisions. Moments de tensió dramàtica controlats amb primers plans d’ulls plorosos, rictus assatjats després d’un pla general de la sala, pla americà amb la base del nou logo blau, secretària d’organització vestida de verd esperança (sinònim de “confiança”, eh! no de la madrilenya), etc, etc.
El meu dubte rau si de veritat ho faran perquè, si més no ells i algun milió de votants, sí que ho creuran. Si és així, benvinguts a la dreta civilitzada europea; ara bé, de feina en tenen a cabaços especialment als Països Catalans. Que ho demostren ja començant amb un senzill reguitzell de suggeriments pels quals abordar el gir:
- Podrien començar per l’abandonament de la catalanofòbia militant i continuada en què viuen, amb un canvi de postura sobre la immersió lingüística en les escoles del Principat i deixar el cinisme de defensar la llibertat (mala paraula en la seua boca) de triar “castellà”;
- en aquesta línia, poden rebutjar el recentment signat Manifiesto en defensa de la llengua que “los une a todos”;
- Més encara, caldria que públicament acceptaren la científica unitat de la llengua catalana i que treballen per la presència del valencià als mitjans de comunicació tot predicant amb l’exemple d’ús tota la seua caterva de polítics mediàtics;
- Ah, sí, quina bona rentada de cara si seguiren per la retirada del recurs al TC sobre l’estatut d’autonomia de Catalunya!
Bo, en realitat, haurien d’oblidar la seua dolenta relació amb els altres nacionalistes de l’estat (català, basc i gallec) i l’abandonament de postures ultranacionalistes espanyoles entre els seus principis bàsics, així com la fi de l’anticatalanisme practicat des de les institucions com ara el tancament dels repetidors de la TV3 o l’assetjament contra les entitats culturals o ordenant investigar i perseguir els atemptats continuats del blaverisme contra certs partits polítics.
- Quant a qüestions socials, els aniria molt bé que giraren l’esquena a les manifestacions en connivència amb la jerarquia eclesiàstica catòlica a favor de la família “tradicional” obertament homòfoba;
- O , per què no? caldria que apostaren clarament per defensar l’ensenyament públic al PV posant fi a la concertació de batxillerats privats; que duguen a terme el pla per combatre el dèficit en infrastructures d’instituts, col·legis, escoles oficials d’idiomes i conservatoris;
- Per acabar, haurien de pronunciar-se com més prompte millor en favor del matrimoni i l’adopció per a tots els ciutadans que compleixen allò que marca la llei d’adopció, és a dir, també per als ciutadans homosexuals;
Per hui ja en tenen prou. No volen centre? doncs, que ho demostren amb uns quants dels suggeriments que els cite. Altrament, hi ha gent que no ho creguem, no veiem, no hem vist mai cap ni una acció del que tots entenem per dreta moderada en un estat de la Unió Europea,
Sort en el viatge!
Gonzalo Anaya: In memoriam
Al final l’he trobada, la foto amb Gonzalo en una xarrada organitzada per Esquerra a Castelló. La Teresa Parejo em va dir si podia _ imagina, Núria_ si jo podia portar-hi al Gonzalo amb el meu cotxe!
El mestre no va parar de parlar amb una memòria prodigiosa de tota! la seua vida al llarg de les dues hores de viatge, anada i tornada, metàfora certa per a mi. A això cal afegir-li la seua conferència, és clar, i les atencions i comentaris a tots els que s’apropaven a parlar-li, a observar-lo. Aquella vesprada, no vaig parar d’admirar-me amb ell; tanmateix, no vaig parar atenció que, per culpa de la meua “deriva intel·lectual i vital” d’altres temps, havia deixat un referent imprescindible.
Sols em queda, ara, penedir-me com a ensenyant de no haver participat dels moviments de renovació pedagògica en què treballava el mestre al País Valencià. Molts professors tractem de treballar des de l’altaveu reduït de la nostra aula en la convicció que, mitjançant l’educació, les persones poden fer-se més lliures i tolerants, millors ciutadanes, apassionats del raonament i partidaris de la ciència enfront de la superstició i el dogma. Lamentablement, molts més hi ha que es consideren simples funcionaris i t’espeteguen amb prepotència el teu esforç, en definitiva, el seu propi fracàs.
Un altre gran èxit del mestre de mestres que no puc obviar: la seua longevitat vital, de lluita i d’estudis fins a l’últim moment. Sense cap clemència vivim a una societat en què desplacem a la gent gran a l’àmbit domèstic o encara pitjor. Mes també això ha estat capaç de tombar Gonzalo: fins a l’últim moment estudis, publicacions i militància política.
Des d’Esquerra, tristament, et recordarem però serviràs d’exemple, d’orgull per haver volgut passar amb nosaltres la teua “part final” en un partit republicà, d’esquerres i independentista; sí, independentista mal que li pese a molta gent. Tu has triat el partit que has volgut, que t’ha convençut.
Un últim detall: amb la teua bonhomia i alhora fermesa de conviccions, vivint dins d’un cos xicotet i dèbil que ni els cerrils dels feixistes respectaven en els nostres mítings, vull hui recordar-te. A la presentació d’un llibre amb tres diputats d’Esquerra al Congreso de Diputados, i amb una concurrència amedentrada per la gentola que ens esperava a la porta, tu te’ns hi aparegueres a meitat xarrada com a bàlsam contra la barbàrie en companyia de la teua “boina” negra i de l’esclat i admiració de tots. Encara no m’explique com creuares per davant d’aquella turba, tu, el mestre republicà que ho ha viscut ja tot.
El pitjor de tot, és que tant Paco Galiano com jo en una reunió informal de la nostra sectorial, mentre la gent votava els seus candidats, havíem decidit citar-nos amb el “company mestre” per informar-li que, amb orgull i conscients de la responsabilitat, havíem posat el seu nom a la sectorial d’Ensenyament del nostre partit.
Ja no hi ha lloc.
Salut!
NOBLESA OBLIGA
Feia temps que no escrivia a aquestes ratlles cibernètiques d’opinió que em brinda la meua “assessora informàtica”.
I torne _ noblesa obliga i mai millor causa_ per tal d’agrair als companys i companyes d’Esquerra Unida de Sagunt que ens hagen donat suport moral amb la seua presència i paraules als mitjans de comunicació amb motiu de la campanya d’autoinculpacions per avortament.
Els nostres amics, amigues, companys, simpatitzants… que hi firmaren i han estat citats davant dels jutges ho han afrontat com fem la gent d’Esquerra Republicana: convençuts del que férem i signàrem i mirant als ulls dels que, tot i estar els jutjats valencians a vessar de feina, i encara que els 3 jutjats de Violència sobre la Dona de València acumulen més de 2000 diligències, mirant als ulls _ com deia_ d’alguns jutges que consideren l’avortament un delicte en comptes d’un dret per a les dones.
Perseguidors del que ha permés a les dones del S. XX a gran part del Món occidental el seu alliberament social, aquestos jutges i jutgesses no podran esberlar el camí cap a la plena igualtat de gènere de les dones.
Gràcies, per tant, amics i amigues d’Esquerra Unida per fer-nos costat en una lluita que continua (encara hui!) pel dret a decidir de les dones, pel dret a usar el seu propi cos i la seua sexualitat lliurement.
Salut, company(e)s!
