Ajuntament de Simat de la Valldigna
Avui estem d’enhorabona a Simat. I no sols perquè des de les 13.00h de dilluns 4 d’agost Esquerra té un 1r tinent d’alcalde, que ja és digne de celebració. Enhorabona, Joan! Treballaràs de valent i amb dignitat en l’àrea d’Urbanisme i Medi Ambient. Bé que ho sabem tots els teus companys!
Però ara em referisc especialment al fet d’haver viscut un “èxit de la democràcia” davant de les maneres intransigents d’alguns ciutadans votants i militants del Partido Popular.
Les mocions de censura _ especialment les que no són fruit d’algun trànsfuga_ són un instrument democràtic per arribar a consolidar un govern quan hi ha “desacords” en la gestió a un consistori determinat. I aquesta d’avui, la promoguda pels regidors d’Esquerra – PSPV-PSOE – BNV contra l’alcalde del municipi, Sebastián Mahiques (PP), n’és exemple clar. Cal aclarir-ho, si més no, per a la gent que sí atén a raons i que accepta les regles del joc que ens brinda la Democràcia. La situació de minoria dels populars o la falta de plantejaments de futur, els projectes paralitzats, els presupostos que no s’aproven i un comportament de sols 4 regidors com si tingueren majoria absoluta… no n’és prou?
Prèviament, aquests grups municipals han arribat a acords, se n’han fet declaracions i assemblees populars, s’han repartit butlletins informatius… aquest matí cada representant dels diferents partits amb representació han dit la seua i han votat en conseqüència. EU, de fet, s’ha abstingut i no ha volgut participar del PACTE DE PROGRÉS que tiren endavant les tres formacions.
Fins ací democràcia; després, gentola al carrer esperant mentre el recent exalcalde no sols no explicava que no havia lloc a eixa airada resposta sinó que, en saludar el populatxo que li retia homenatge des del cadafal, s’erigia en el Torquemada simater: “Jo calle. Que el poble parle i s’expresse!”
Sebastián _ et tracte de tu, tal com feien aquest matí les teues hordes ultrajants_ ¿és que el PP i la plebs que ens heu escridassat, espentat, insultat, amenaçat… no sabeu que el vostre partit ha promogut també mocions sempre que ha pogut (a Dénia aquest mes de juliol, per exemple!)? ¿És que no en presenteu als ajuntaments del País Basc on governa Acció Nacionalista Basca?
On estaven hui a Simat els pepers que us ompliu la boca d’expressions com ara “dentro de las reglas de juego”, “partidos democráticos y constitucionalistas” o “fiesta de la democracia”? A vosaltres, turba de fanàtics esbroncadors, us agrada parlar de llibertat i poder del poble segons us va.
Per concloure: de totes les floretes escoltades aquest matí en destaque la que us defineix, la que repetíeu reiteradament com a arma llancívola i especialment contra els amics de Joan Serra que ens havíem apropat a fer-li costat: “Viva España!” I tant que us defineix: vosaltres sí que sabeu què dir i com atacar. No us equivoqueu! És un compendi d’odi (i autoodi si ets valencià). És el crit del franquisme i de la intransigència, de la barbàrie i dels que neguen la tornada de la documentació incautada, dels apriorismes acientífics, de la justificació a l’expoli fiscal que patim, de l’anul·lació del dret a decidir democràtic dels pobles… “Viva España!” És tot açò i molt més, ben resumit, perquè no sabeu argumentar més de dues paraules.
A un dels trompellots que ho vomitava li he contestat amb un “Espiritrompa!” No m’ha entés, lògic; i menys encara quan li he assenyalat el videoclub.
Salut, República i enhorabona, Esquerra-Simat!
Ximobloc 